Els programes i llibres de divulgació científica sempre m’han agradat. Recordo com si fos ara la passió amb que em cruspia els llibres del Martin Gardner en la meva època de joventut. També recordo, ja més endavant, algunes propostes televisives, especialment el programa del JM. Ferrer Arpí “Més enllà del 2000”. Tenint en compte que som a punt d’entrar al 2012, el títol del programa sona totalment anacrònic...
A la TV, canviant horaris i formats, sempre hi ha lloc per a un programa de divulgació científica. En aquests moments, la “Corpo” CCMA proposa el programa QUÈQUICOM a través del Canal 33 i TV3. El títol és molt encertat, ja que descaradament advoca per la pregunta. Som en un temps en què tothom dóna explicacions i receptes, i molts pocs són capaços de fer preguntes. Fins i tot hi ha qui diu que no hi ha males explicacions, sinó que el que hi ha són males preguntes. En aquesta línia, és molt bona la reflexió que fa el Jorge Wagensberg en el títol d’un dels seus llibres: “Si la naturaleza es la respuesta, ¿Cuál era la pregunta?” També us recomanaria la breu proposta que feia el Xavier Marcet aquest estiu: http://www.xaviermarcet.com/2011/07/aprender-preguntar.html
Arribats a aquest punt, m’apropio del títol del programa per escombrar cap a casa i traslladar les tres preguntes que conté al món de l’empresa. És evident que la necessitat obliga i ara ens cal trobar explicacions: Què ha passat? Què ho ha provocat? Com és que no ho vèiem? Qui ens hauria d’haver avisat?...
L’escenari en el que ens trobem ens obliga a actuar. Malauradament, la nostra llibertat d’actuació és molt i molt limitada. Les tensions financeres, les davallades de vendes, les retallades en inversió, les previsions... ens impedeixen fer tot el que voldríem fer. Quants empresaris no conjuguen el verb haver en condicional compost, “hauríem hagut de...” ?
Sembla, però, que no n’aprenem. Tot i ser evident que no ens podem esperar a que les coses vagin mal dades per actuar (llavors ja és tard) massa gent es resisteix a fer canvis. Deuen pensar “si una cosa funciona, no la toquis”.
Doncs no, precisament quan una cosa funciona, en un escenari sense pressió, tenim la capacitat, mitjans i recursos (i l’obligació!, diria jo) per replantejar-la, millorar-la i anticipar-nos al que pugui venir. Els canvis són necessaris i cal abordar-los. La decisió d’escollir el moment per fer-ho és a les nostres mans.
O bé ho fem quan tenim l’aigua al coll i sense marge maniobra, o bé ho fem quan una certa pau ens permet prendre les millors decisions. La pregunta clau és: quan?
QUAN?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada