La pel·lícula “Enric V” és, sens dubte, una de les millors adaptacions d’una obra de Shakespeare al cinema. En aquesta cinta, que data de 1944, va debutar com a director Laurence Olivier que, al propi temps, va interpretar el paper de protagonista i en fou el productor. Tot plegat com a senyal del que arribava a creure en l’obra, en el personatge i en ell mateix. La pel·lícula va aconseguir 4 nominacions als Oscar (millor pel·lícula, millor actor, direcció artística i banda sonora).
En la meva opinió, és una extraordinària pel·lícula que està dedicada a la batalla d’Anzincourt o Agincourt; batalla que van guanyar els anglesos gràcies a l’estratègia quan tots els factors feien preveure una victòria a favor dels francesos. Des d’aleshores, en els plantejaments militars hi ha un abans i un després. A la guerra, l’estratègia es converteix en fonamental per guanyar o perdre.
A nivell empresarial, també succeeix que una deficient estratègia implica l’enfonsament de la companyia. Una organització que l’ha errada en els seus plantejaments inicials necessitarà grans esforços per canviar i resituar-se, i en l’actual situació de crisi, equivocar-se a l’hora de decidir la cartera de productes o els mercats a abastir pot resultar definitiu pel tancament de l’empresa.
Però tornem a la pel·lícula. A l’any 1413, Enric V, amb només 27 anys, va accedir al tron anglès amb l’ambició d’aconseguir el control del nord de França. El jove rei, expert en tàctica i organització logística, era molt fred, racional, intel·ligent, valerós i estava acostumat a batallar.
Després d’una dura batalla a l’entorn del nord del Sena, va aconseguir la capitulació dels francesos, però amb un cost important: Enric V va perdre un 50% del gruix de l’exèrcit. Els seus consellers li van recomanar que tornés triomfador a Anglaterra, però el monarca s’hi va negar amb la voluntat de seguir amb la campanya a pesar de tenir l’exèrcit en inferioritat numèrica i amb els soldats cansats, malalts, desanimats i quasi sense provisions. El rei Enric era conscient de la situació: entre ell i la costa hi havia un exèrcit francès reagrupat i amb ànims de venjança, descansat i almenys tres vegades més gran. La campanya anglesa s’havia convertit en una retirada desesperada i la batalla semblava inevitable. Aquesta s’acabà produint el 25 d’octubre de 1415 als boscos d´Azincourt.
El monarca anglès dirigí aquestes paraules a les minvades i esgotades tropes: “Si hem de morir, ja som suficients per causar una pèrdua al nostre país; i si hem de viure, quants menys homes siguem, major serà la nostra porció d’honor. El qui no tingui estómac per aquesta lluita, que marxi; es redactarà el seu passaport i es posaran corones per el viàtic en la seva borsa; no voldríem morir en companyia d’un home que té por de morir”. Moments abans de l’enfrontament afegeix: “Nosaltres som pocs. Nosaltres feliçment som pocs. Nosaltres som un grup de germans perquè qui avui vessi la seva sang amb mi serà germà meu; per vil que sigui, aquest dia ennoblirà la seva condició. I els gentilhomes que estan ara al llit a Anglaterra es consideraran maleïts per no haver estat aquí i mostraran poca virilitat quan parlin amb algú que hagi lluitat amb nosaltres el dia de Sant Crispí”. Amb aquestes paraules, els soldats enfervoritzats començaren a seguir el seu rei cegament. En la meva opinió, l’actuació d’Enric V es tracta d’una demostració clara de lideratge, que es reforça en accions com la que el rei segueix la nit abans de la batalla quan, sense dormir, es barreja entre els seus soldats, escoltant-los i parlant amb ells i animant-los.
Pel que fa a l’estratègia, aquesta resultà fonamental. El monarca anglès, conscient que un enfrontament a camp obert suposaria un suïcidi a causa de la seva inferioritat numèrica, identificà un espai estret entre boscos i enfangat que hauria de restringir els moviments dels francesos en el moment de la batalla. A més, col·locà obstacles sobre el terreny amb l’objectiu d’entorpir els moviment dels cavalls i arquers que, en forma de U i disparant 15 fletxes per minut, haurien de contraatacar les ballestes franceses. L’actitud dels combatents anglesos que es mostraren ordenats, modestos, disciplinats i motivats també fou crucial. Per la seva banda, els francesos es mostraren prepotents, centrats en una victòria ràpida per la superioritat numèrica i en una utilització preponderant de la cavalleria , indisciplinats i entossudits a lluitar com si estiguessin en un torneig amb molts a manar, però amb poc lideratge. La cavalleria francesa resultà, doncs, poc efectiva sobre el terreny limitat i fangós i es convertí en el focus de les fletxes franceses. La batalla es desencadenà molt ràpidament, en poc mes d’una hora la victòria fou per l’exèrcit d’Enric V. Vull insistir en la importància del detall de les seqüències, totes pensades i planificades al voltant d’un correcte dimensionament dels mitjans, d’un estudi sobre l’enemic, els seus recursos i el terreny.
Una conclusió clara de tot plegat és que mai no s’ha de donar per perdut un projecte només pel fet que es presenti com una seqüència de tasques complicades. Convé plantejar-lo amb un bon coneixement estratègic de la situació i, si convé executar-lo, s’ha de fer comptant amb un bon equip de treball i amb les dosis adequades de confiança. Sóc conscient que la decisió estratègica sempre ha sigut molt difícil de dissenyar i aplicar, perquè té una connotació de risc evident, ja que és una decisió “de i sobre “ el futur, sempre incert i molt més actualment. Aquest increment de la dificultat del pensament i la decisió estratègica fa que ningú sigui infalible. Tots podem fallar. Però el que sí que està abocat a un fracàs segur és aquell que no pensa estratègicament. Tal i com apunta Peter Drucker, “cada vegada que vostè veu una empresa d’èxit, hi va haver algú que va prendre una decisió arriscada”.
També voldria fer algunes consideracions que són importants per encarrilar adequadament l’estratègia de l’empresa: cal construir sobre les fortaleses de l’empresa; això és m'es important que corregir sobre les debilitats. Només d’aquesta manera s’aconseguiran avantatges respecte dels competidors. Ah! I és més important ser diferent que ser excel·lent, innovant. Cal que el dirigent sempre tingui un mapa mental del que s’està fent, al no tenir-lo es converteix en víctima de l’atzar.
En les següents niusletes parlarem de la situació de crisi actual i dels seus efectes sobres les empreses i les famílies. Per fer-ho, parlarem de vàries pel·lícules: “Las uvas de la ira”, basada en la novel·la de John Steinbeck ; “Los Buddenbrook”, basada en la novel·la de Thomas Mann i, per últim, la recent estrenada “Margin Call”. Posteriorment, en un altre entrega, parlarem d’honestedat i compromís a través de la pel·lícula “Caballero sin espada”, dirigida per Frank Capra i interpretada per James Estewart.
Miquel Blanch
Senior Adviser de Dimensalia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada