Còuxing o no-còuxing, that is the question...

Fa un temps, un parell o tres d’anys diria jo (marededéu com passa el temps!) vaig fer un escrit a la nostra niusleta, on advocava per això, que en comptes de newsletter en diguéssim (i escrivíssim) niusleta. Sembla que vaig aconseguir dibuixar algun somriure en els lectors que van tenir la bondat de llegir-ho. De tant en tant, encara em trobo algú que m’ho recorda, i us he de dir -potser peco de vanitat- que això m’agrada :-)

Tot partia del omnipresent i inevitable futbol. A hores d’ara a ningú se li ocorreria escriure football. Tots hem normalitzat la paraula i l’escrivim de manera ben catalana. Així doncs, tal com defensava en el seu moment, sóc partidari de parlar per l’àifon,de guglejar, de penjar el que sigui al feisbuc, de fer algun tuit de tant en tant i de treballar amb l’àutluc. També, lògicament, d’avaluar la possibilitats còuxing.

I per què avaluar les possibilitats dels còuxing i no recórrer directament als seus serveis (ara que està tan de moda)?

Doncs molt fàcil: perquè no estic gaire convençut que en entorns empresarials aporti gran cosa. Si més no, en entorns directius i executius, en relació al dia a dia de l’empresa. Si un gerent, un director, un responsable... necessita ajuda,  segurament agrairà més respostes concretes que li permetin tirar endavant que no consells i preguntes que avancin en l’autoconeixement. Ep, no dic que no sigui bo això, però moltes vegades el problema no és el desconeixement d’un mateix sinó el desconeixement de certs temes inherents a la posició que s’ocupa.

Per posar alguns exemples:

• Ja coneixen tots els financers les alternatives al finançament tradicional: crowdfunding, crowlending i d’altres?
• I els gerents o directors generals, s’han qüestionat fins a quin punt pot ser útil seguir fent planificacions a 3/5/10 anys? Ja tenen amb qui debatre l’estratègia de la companyia?
• Tots els departaments d’I+D, ja s’ han capbussat en el món de l’ ”open innovation”?
• Ja estan al dia de les possibilitats del marketing digital tots els responsables de vendes i comercials?
• I els de responsables de fabricació, ja s'han plantejat que potser és viable confiar en tercers per escurçar la durada del procés productiu?
• ...

Com deia, hi ha moltes preguntes que se solucionen més amb coneixement que amb autoconeixement. I ja que hi som (“yo he venido a hablar de mi libro”) penseu fins a quin punt us pot ser útil l’ajuda d’un extern... un extern com els de dimensalia, s’entén :-)

Marrons

Fa uns dies, un dels meus fills em preguntava què fa un ministre.

Suposo que la pregunta devia venir en veure alguna notícia relativa a algun d’ells en el canal 324. Diria que aquest canal (bàsicament l'únic que miro) és un dels grans invents de la “Corpo”, tot i que el temps dedicat als esports i la meteorologia és excessiu... Per no parlar dels anuncis de Factor Energia que m’irriten sobremanera!. Però bé, em sembla que me n’estic anat per les branques... Deixem-nos de teles i anem al tema:

Què fa un ministre? em preguntava un dels meus fills

La resposta instintiva que em va sortir va ser: gestionar marrons

(no faré ara, tot i les ganes, cap menció al moment polític que vivim; n’hi per sucar-hi pa, però “ara no toca”...)

Doncs això, gestionar marrons. I penso que la reflexió val per a qualsevol directiu. Perquè el que és la planificació ja no serveix per a res. Si la planificació funcionés, amb la tecnologia actual i els mitjans que tenim al nostres abast, gestionar tot el que fa referència a la planificació està xupat. Com dirien en els mercats, això ja està descomptat...

Per tant, arribats a aquest punt, ja siguis ministre o directiu, el que et toca és gestionar marrons.

Podria acabar aquí i dir-vos que com a directius (amb més o menys galons o responsabilitat, això tant és) us prepareu per afrontar i resoldre els marrons que in-de-fec-ti-ble-ment us aniran caient sobre la taula.

Però abans d’acabar torno a fer menció (un cop més) de la reflexió que llegia fa molt de temps al Xavier Marcet: “la planificació estratègica ha mort. Visca l’execució estratègica!” (http://www.xaviermarcet.com/2010/04/ha-muerto-la-planificacion-estrategica.html)
Suposo que la gràcia de tot deu ser "resoldre estratègicament" els problemes :-)

Doncs res, que tingueu un bon dia... tot esperant que els marrons, pollastres i merders no us desbordin en excés :-)

Autònoms (3)

Ostres tu, que ja fa més d’un mes que vaig fer l’últim post. Potser que m’hi posi...

Doncs això, tal com us amenaçava, segueixo amb els autònoms.

Després de dos posts on he contextualitzat el tema i he explicat els avantatges pel que fa als costos d’un frilans (freelance per als puristes) respecte el personal propi, ara us vull exposar un altre concepte en el que els autònoms guanyen per golejada als treballadors que tenim en plantilla: les capacitats

Fa temps que ho sentim dir: ja no és possible fer previsions a mig o llarg termini. Amb prou feines, podem planificar a curt termini. Recordo haver llegit (ja fa més de quatre anys, ho acabo de comprovar) aquesta sentència: ”la planificació estratègica ha mort. Visca l’execució estratègica” (http://www.xaviermarcet.com/2010/04/ha-muerto-la-planificacion-estrategica.html)  

Doncs sí, és ben cert que ja no podem planificar. Ja només ens cal executar. I si no podem planificar, també és cert que no sabem quin personal necessitarem pel dia de demà. Algú em dirà que si tenim personal compromès i motivat, segur que amb una bona formació seran capaços de donar sortida a tots els reptes empresarials que se’ns plantegin. Potser si... Ara bé, estic convençut que per dur a terme una bona execució, l’alternativa de fitxar autònoms que siguin especialistes, amb experiències contrastades en la disciplina que ens ocupa, serà cada vegada més una opció a considerar.

Alguns em respondreu que algú extern no es pot “empapar” de la companyia en quatre dies. I en canvi, el personal propi que porta anys a la casa coneix clients, proveïdors, la nostra “cultura”, etc.. i de què serveix això si és incapaç de resoldre ràpidament i eficaçment el que el mercat ens demana?

Un cop més he d’advertir que jo faig de missatger. No estic fent apologia de res.

Només constato que la demanda d’especialització i la immediatesa que reclamen els nous temps, són terreny adobat per als frilans.

Autònoms (2)

Tal com amenaçava aquest dia, aquí teniu un nou post sobre autònoms i free lances

Deia que cada vegada hi haurà més autònoms. Avui miraré d’explicar-ne el motiu més evident: el cost.

Quan dic cost em refereixo al cost de contractar un autònom respecte el cost de tenir una persona en plantilla. Molts de vosaltres direu que si és per això, surt més a compte fitxar algú i tenir-lo en nòmina.

Ha!... I un rave!!!

Certament , contractar personal extern, generalment és més car que pagar la nòmina del mateix professional en plantilla. Amb tot, vegem quins són els costos ocults que ha d’assumir un empresari a l’hora de fitxar algú:

Paying for nothing
Baixes laborals, absentisme, permisos, dies de lliure disposició,...
Quants dies no ha de pagar l’empresari a un treballador que no és al despatx/botiga/taller/fàbrica...?

Lloc de treball
comparat amb un autònom, habilitar el lloc de treball d’un assalariat és caríssim: espai, taula, ordinador, material d’oficina, vestimenta industrial, equipament, a vegades cotxe,... no només el cost d’adquisició de tot això; sumeu-hi el cost de manteniment.

Ociositat
no em refereixo al fet que l’assalariat sigui poc productiu; em refereixo a una cosa tan simple (i tan habitual en els últims temps, malauradament) com el fet de trobar-nos a determinats treballadors de braços plegats ja que no tenim feina per a ells

Formació
no és només el cost de la formació, sinó també el cost de la no productivitat

Comitè d'empresa

una barreja de "paying for nothing" i algú vist com si treballés per a la competència. Ja em diespensareu, però així és com veu la majoria d'empresaris el comitè d'empresa
(arribats aquí, totes les parts haurien de fer un reflexió a consciència de per què aquesta és la visió que se'n té)

Costos financers

les nòmines es paguen (si tot va bé) a final de mes. En canvi, si tenim algun problema de tresoreria, sempre podem endarrerir el pagament a un autònom. Qui no ha viscut una situació com aquesta?:

• "Ostres Ricard... doncs no trobo la factura, torna-me-la a enviar... ui, però ja no entrarà fins el mes que ve..."
• "Daixò Ricard.... ens hauries de fer una nova factura, el concepte no és correcte. Hauria de posar blablabla ... ui, però ja no entrarà fins el mes que ve..."
• "Ricard, tenim una nova feina per a tu. Es tracta de tal i qual... Quan ens facis la factura ens hi afegeixes el que ens havies de facturar aquest mes..."
• Hi ha qui és més transparent i diu obertament que no lia va bé pagar la factura, "però tu no pateixis, que jo sempre pago..." Sempre és sempre fins que un dia deixa de ser-ho
• I també ens trobem els casos en què es deixa de pagar directament, fotent-li morro que es diu vulgarment. Que recalmi l'autònom si vol

Indemnitzacions
last but no least, s’havia de concloure la llista amb la partida més gran de totes. La possible indemnització per poder desprendre’s d’un treballador. Ja sigui un acomiadament improcedent o objectiu, rescindir un contracte laboral sol ser una morterada...

Ep! Que tot això que apunto aquí és una relació de com són les coses. No vol dir això que jo no pensi que un treballador no tingui dret a certs beneficis socials, a formació, a cobrar puntualment, a rebre una compensació si després de molts anys l’empresa decideix no comptar amb ell...
És a dir, no mateu el missatger!

Fins aquí el post d’avui. El pròxim seguirem parlant d'autònoms i de per què cada vegada n’hi haurà més.