A l’antiga Roma hi havia 10 mesos, però l’emperador Juli Cèsar va voler tenir un mes amb el seu nom i va posar el juliol. Després, Cèsar August no va voler ser menys i també va voler tenir el seu mes i va posar l’agost. En conseqüència, el pobre i vulgar setembre —que volia dir el setè mes— va esdevenir el novè; i per tant, els mesos d’octubre, novembre i desembre van saltar als seus nous llocs, que ja no s’avenien amb els originals d’octau, novè i desè.
Uns segles més tard, cada estiu molta gent acostuma a dir, quan comença l’estiu, que el mes de setembre passaran coses que canviaran el nostre entorn, normalment econòmic. Acostumen a ser previsions dolentes i, és clar, molt més ara que estem fent aquesta travessia del desert de la crisi, que sembla que serà llarga: ui, ui, el setembre ja veuràs què passarà; les empreses encara tindran més problemes; el govern farà (?) allò que no s’ha atrevit a fer abans; les borses ves a saber què faran o la prima de risc del nostre deute secular continuarà pujant o baixant en funció del que pensin ‘els mercats’.
Què deu passar que any rere any aquestes previsions, que fa tot tipus de gent, vagin apareixent? A mi, que em costa creure en les conspiracions —no perquè no hi hagi partidaris sinó perquè costa moltíssim planificar-les i encara més portar-les a terme—, em fa l’efecte que és perquè l’estiu és un període de més o menys descans físic i mental, i com que solem ser proclius a la negativitat, pensem que és millor que arribi tard.
Vegem quins són alguns dels auguris que s’han fet per a aquest proper setembre: el govern central diu que convocarà eleccions, però abans farà alguna altra apretadeta; l’Obama encara estarà lluitant amb els del TEA party perquè els USA no facin fallida; la Merkel va dient que els perifèrics no ens refiem que ens continuï ajudant davant dels ‘mercats’; el creixement del PIB del segon semestre sembla que encara serà més magre que el del primer; l’atur tornarà a pujar perquè s’haurà acabat la temporada turística; el crèdit bancari continuarà sent restrictiu perquè les caixes encara no tenen clar el que s’ha de fer, etc.
Bé, com que jo sóc optimista de mena, vull pensar que aquest setembre continuarà sent com els dels anys anteriors; és a dir, que ens agafarà aquesta mandra dels primers dies de la tornada de vacances i que ens anirà passant cap a la segona quinzena de setembre. I que aquests mals auguris no s’hauran complert...tots i continuarem endavant.
