divendres, 24 d’octubre del 2014

Còuxing o no-còuxing, that is the question...




Fa un temps, un parell o tres d’anys diria jo (marededéu com passa el temps!) vaig fer un escrit a la nostra niusleta, on advocava per això, que en comptes de newsletter en diguéssim (i escrivíssim) niusleta. Sembla que vaig aconseguir dibuixar algun somriure en els lectors que van tenir la bondat de llegir-ho. De tant en tant, encara em trobo algú que m’ho recorda, i us he de dir -potser peco de vanitat- que això m’agrada :-)

Tot partia del omnipresent i inevitable futbol. A hores d’ara a ningú se li ocorreria escriure football. Tots hem normalitzat la paraula i l’escrivim de manera ben catalana. Així doncs, tal com defensava en el seu moment, sóc partidari de parlar per l’àifon,de guglejar, de penjar el que sigui al feisbuc, de fer algun tuit de tant en tant i de treballar amb l’àutluc. També, lògicament, d’avaluar la possibilitats còuxing.

I per què avaluar les possibilitats dels còuxing i no recórrer directament als seus serveis (ara que està tan de moda)?

Doncs molt fàcil: perquè no estic gaire convençut que en entorns empresarials aporti gran cosa. Si més no, en entorns directius i executius, en relació al dia a dia de l’empresa. Si un gerent, un director, un responsable... necessita ajuda,  segurament agrairà més respostes concretes que li permetin tirar endavant que no consells i preguntes que avancin en l’autoconeixement. Ep, no dic que no sigui bo això, però moltes vegades el problema no és el desconeixement d’un mateix sinó el desconeixement de certs temes inherents a la posició que s’ocupa.

Per posar alguns exemples:

  • Ja coneixen tots els financers les alternatives al finançament tradicional: crowdfunding, crowlending i d’altres?
  • I els gerents o directors generals, s’han qüestionat fins a quin punt pot ser útil seguir fent planificacions a 3/5/10 anys? Ja tenen amb qui debatre l’estratègia de la companyia?
  • Tots els departaments d’I+D, ja s’ han capbussat en el món de l’ ”open innovation”?
  • Ja estan al dia de les possibilitats del marketing digital tots els responsables de vendes i comercials?
  • I els de responsables de fabricació, ja s'han plantejat que potser és viable confiar en tercers per escurçar la durada del procés productiu?
  • ...

Com deia, hi ha moltes preguntes que se solucionen més amb coneixement que amb autoconeixement. I ja que hi som (“yo he venido a hablar de mi libro”) penseu fins a quin punt us pot ser útil l’ajuda d’un extern... un extern com els de dimensalia, s’entén :-)

dijous, 2 d’octubre del 2014

Marrons




Fa uns dies, un dels meus fills em preguntava què fa un ministre.

Suposo que la pregunta devia venir en veure alguna notícia relativa a algun d’ells en el canal 324. Diria que aquest canal (bàsicament l'únic que miro) és un dels grans invents de la “Corpo”, tot i que el temps dedicat als esports i la meteorologia és excessiu... Per no parlar dels anuncis de Factor Energia que m’irriten sobremanera!. Però bé, em sembla que me n’estic anat per les branques... Deixem-nos de teles i anem al tema:

Què fa un ministre? em preguntava un dels meus fills
La resposta instintiva que em va sortir va ser: gestionar marrons
(no faré ara, tot i les ganes, cap menció al moment polític que vivim; n’hi per sucar-hi pa, però “ara no toca”...)

Doncs això, gestionar marrons. I penso que la reflexió val per a qualsevol directiu. Perquè el que és la planificació ja no serveix per a res. Si la planificació funcionés, amb la tecnologia actual i els mitjans que tenim al nostres abast, gestionar tot el que fa referència a la planificació està xupat. Com dirien en els mercats, això ja està descomptat...

Per tant, arribats a aquest punt, ja siguis ministre o directiu, el que et toca és gestionar marrons.
Podria acabar aquí i dir-vos que com a directius (amb més o menys galons o responsabilitat, això tant és) us prepareu per afrontar i resoldre els marrons que in-de-fec-ti-ble-ment us aniran caient sobre la taula.

Però abans d’acabar torno a fer menció (un cop més) de la reflexió que llegia fa molt de temps al Xavier Marcet: “la planificació estratègica ha mort. Visca l’execució estratègica!” (http://www.xaviermarcet.com/2010/04/ha-muerto-la-planificacion-estrategica.html)
Suposo que la gràcia de tot deu ser "resoldre estratègicament" els problemes :-)

Doncs res, que tingueu un bon dia... tot esperant que els marrons, pollastres i merders no us desbordin en excés :-)