Autònoms (1)

Doncs sí, ha tocat el torn de parlar dels autònoms.
I el tema dóna per fer-ne uns quants posts.

Comencem fent una mica d’història i remuntar -nos als primers autònoms: pintors, paletes, fusters... Gent que no estava en nòmina de cap empresa i que, per tant, eren autònoms. També hi havia un col·lectiu que no treballava sota els dictats de cap empresari i embolicaven la seva professió d’una aura de pedigrí (pedigree per als puristes) que els impedia d’utilitzar la paraula autònom quan es referien a ells mateixos. A tot estirar, es definien com a professionals lliberals, tot i que potser seria més correcte anomenar-los professionals lliures. Ara bé, també podríem discutir si això de lliures és del tot encertat; però com dirien a la tele, això ja seria tema per a un altre programa. Em refereixo bàsicament a advocats i metges.

Però no us despisteu amb el nom. Podeu parlar d’autònoms, de professionals lliberals o, amb l’entrada dels anglicismes al món de l’economia i els bisnes (business per als puristes), de freelances... No és del nom que us vull parlar, sinó d’aquest col·lectiu i les seves perspectives futures. Un col·lectiu que, al marge de la conjuntura de crisi actual, creix i anirà creixent cada vegada més. Un col·lectiu que en el mercat laboral actual (i sobre tot, en el futur) anirà tenint cada vegada més pes.

En els pròxims posts dedicats als autònoms explicaré les raons per les que cada vegada hi haurà més autònoms. Per tant, anem-nos familiaritzant amb aquest concepte. Perquè cada vegada serà més fàcil trobar algú que esdevingui autònom en el nostre entorn... si és que no som nosaltres mateixos els que ho acabem fent.

Nota:

Permeteu-me aquesta breu nota final per explicar el per què del nom freelance. Resulta que té uns orígens ben antics, uns orígens que ens remeten a l’edat mitjana. Freelance vindria a ser el mot anglès donat als mercenaris de l’època (free = lliure, independent ; lance=llança), és a dir, un cavaller que no servia a cap senyor en concret i que els seus serveis podien ser llogats per qualsevol

Fantasmes

Podria ser més “polite” però no en tinc ganes. Generalment em tinc per prudent. Tant prudent fins el punt que moltes vegades em “passo de frenada” a l’hora de donar el meu punt de vista sobre certs aspectes de l’actualitat, ja sigui política, econòmica, social,... Però avui no, avui aparco aquesta prudència i em disposo a “rajar” d’aquest col·lectiu tan peculiar.

Doncs això, fantasmes. Fantasmes!! 
I, tot i que m’agrada molt anar al Liceu (sobretot si hi fan un wagner!), no em refereixo ni de bon tros a cap fantasma de l’òpera.

Em refereixo a aquesta gent que:

• Es creu superior a qualsevol dels mortals. Et miren sempre per sobre l’espatlla i t’estan perdonant constantment. Quin gran favor no t’estan fent estant mitja hora amb tu... amb la feinada que tenen. Per favor!
• Coneixen tothom que tingui certa rellevància pública. Dinen, juguen a golf, naveguen i/o coincideixen al gimnàs amb qualsevol persona que surti al diari (o a la TV...)
• Parlen dels seus èxits com si fossin uns gurús de les finances, de la innovació, dels negocis,... Alguns fins i tot són creadors de tendències
• Lògicament, no et deixen parlar. Tu no pots aportar-los res, ells ja ho saben tot. A més, el que tu pensis, el que et passi, els teus neguits... tot això els importa un rave.
• El seu perfil al Linkedin és d’allò més... tot i que, com se sol dir, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència
• Fins i tot, han aconseguit que l’opinió pública es cregui que realment són “algú”. I només faltava que certs mitjans, a sobre, els compren el discurs.
• I no us estranyeu si en presència de segons qui, fan veure que no us coneixen
• Ah... i tirant del refranyer, podríem dir que Déu els cria i ells s’ajunten

Doncs res, tu... fugiu d’aquests cagamandúrries. Seguint amb el refranyer, un bon tros a l’olla d’aquesta gent!  Us minaran la moral, les energies i ves a saber quantes coses més...

Crec que ja va sent hora de desemmascarar-los. Que se’n vagin a pastar fang amb els seus deliris de grandesa.

Com diria l’enyorat JA. Labordeta... “a la mierda, joder!”:
(https://www.youtube.com/watch?v=M_mUcMOFFZk)