Sí, això deuen pensar les 48.328 associacions de tot tipus que hi ha a Catalunya, segons el Departament de Justícia de la Generalitat.
El nostre país s’ha considerat sempre procliu a associar-se per fer qualsevol cosa. Hi deuen haver raons de tot tipus per això, però segur que la principal és que es creu que es poden fer millor les coses amb d’altres persones que sol.
Per què si la gent s’associa, a les empreses catalanes encara els costa tant de fer negocis plegats i continua imperant el refrany que dóna nom aquest post però a l’inrevés?
Actualment, per una qüestió de mera supervivència, ja no hi ha opció d’elegir entre continuar sol o aliar-se amb altres empreses. Segons la meva opinió, l’opció, que és sí o sí, només és decidir de quina manera es fa.
Aquesta decisió és si es fa una aliança per exportar conjuntament, per invertir en R+D+i, fer una fusió, fer una compra d’una altra empresa o vendre’s la pròpia, abans que sigui massa tard. Tal com està el pati, el que segur que no es pot fer és no fer res, sobretot en el sector industrial o en altres, sotmesos a fortes pressions de tot tipus, com el de concessionaris de cotxes.
Aquests últims temps hi ha declaracions de responsables de gremis, patronals, experts acadèmics, sobre aquests aspectes que he esmentat abans.
Per exemple, en Miquel Donnay, President del Gremi de Venedors de Vehicles a Motor de la demarcació de Barcelona, a RAC 1 el dissabte 14/05/11:
“Els concessionaris necessiten fusionar-se si volen sobreviure a la crisi segons el gremi del motor...el model actual on predominen les botigues amb cotxes d’una sola marca no surt a compte, el lloguer dels locals és molt car i els ingressos per venda van a la baixa...”
En Víctor Grífols, propietari del grup sanitari Grífols, en un acte a l’IESE, que recollia el diari El País, el 13/03/11:
“El empresario defendió la importancia de tener centros decisorios. “No hace tantos años, en Catalunya había buenos fabricantes de motos. Montesa, Bultaco, Sanglas, Ossa, Derbi... Y esas empresas fallaron porque no tuvieron un consejo de administración que dijera ‘¿por qué no nos fusionamos?
Per la meva experiència, estic veient que en molts casos l’empresari està resistint d’una manera reactiva i no proactiva, davant totes les coses que estan passant al seu entorn. Sent proactiu, hi ha moltes opcions de convertir les amenaces de l’entorn en oportunitats per a créixer.
El temps va passant inexorablement. Qualsevol decisió que es prengui, és millor fer-la avui que no esperar d’aquí tres o sis mesos.
Ja que he començat amb una dita, vull acabar amb una altra, anglesa: Time is more valuable than money. You can get more money, but you cannot get more time.”
