POC A POC

Recordo que el meu pare em deia que, a mesura que s’anava fent gran, tot havia canviat molt perquè tot anava molt de pressa.

Ara que jo ja tinc la seva edat quan em deia això, no és per portar-li la contrària – a ell i a d’altra gent que també deien o diuen el mateix -, veig que sí que va passant el temps però no que les coses van canviant tan de pressa. Deixant, per un moment, els grans canvis que sí que estan provocant ‘els mercats’, és clar.

Vegem alguns exemples, amb el que fem cada dia. Anem al supermercat i encara hem de passar amb el carretó per la caixa per llegir amb el codi de barres – que massa cops no es pot llegir l’etiqueta i s’ha d’entrar el codi a mà - els productes que hem comprat. Quants anys fa que ho fem així?

Anem per l’autopista i per fer 200 kms., s’ha de parar 3 o 4 vegades per pagar. Això sí, s’ha canviat el cistellet de tirar-hi les monedes per un lector de targetes i – els més moderns - utilitzen una ‘via ràpida’ on un aparell lector identifica el conductor i li envia la factura a casa. Això funciona així fa més de 40 anys, quan es van fer – a casa nostra - les primeres autopistes.

Recordeu una cosa que es va dir ‘moneder electrònic’, que semblava que havia de revolucionar el que fem molts cops cada dia, com és el fer pagaments en metàl·lic? Algú que sí que volia avançar (anar de pressa?) se li va acudir aquesta meravellosa idea per no haver de portar monedes a la butxaca el que compra i rebre-les el que ven, però l’invent no va reeixir. D’això en déu fer ben bé més de 15 o 20 anys.

I el meravellós sistema de correus per enviar documents? Suposo que tots hem d’anar de tant en tant o massa sovint a l’oficina de correus per enviar un document ‘probatori’. Resulta que a l’era de l’Internet, del Feisbuc i del Tuiter on tots enviem i rebem dotzenes de correus electrònics cada dia, hem de posar un ‘burofax’ - quin nom més lleig - per ‘provar’ que enviem un document i que algú altre l’ha de rebre. Això no és que fa molts anys que funciona així, sinó que a mi em recorda l’època del ‘poni exprés’, aquell simpàtic sistema de correus a cavall de la Wells Fargo del segle XIX, que creuava els EUA de costa a costa.

I la pífia del vot per correu de la demarcació de Barcelona per a les eleccions del 20-N? Resulta que per aquest sistema de vot tan ‘modern’, els sol·licitants han de presentar-se primer a l’oficina de correus per rebre les paperetes a casa i votar 2 dies abans de les votacions ‘in situ’.

I no dic res, perquè m’allargaria molt, del sistema de comunicació de les administracions – sobretot la de justícia - amb els ciutadans...

Per exemple, quan augmentaria la productivitat de les empreses de logística i la gent que utilitza el cotxe per a la feina si apliqués la tecnologia – que ja existeix – per fer més fàcil la circulació per les autopistes (no anar més ràpid, i pagant igualment, és clar).

Què costa un ‘burofax’ (un d’anada i un altre de tornada), només de cost directe? 15 o 20 euros? Què costaria fer un ‘buromail’ per substituir un ‘burofax’?

Sabeu (saben les nostres autoritats) que hi ha una companyia catalana anomenada SCYTL, líder mundial en vot electrònic, que ven fins i tot als EUA, que fa anys que té solucionat el vot per correu i molts altres aspectes?

Esta bé que tinguem telèfons mòbils, Àifons, Àipads, Feisbuc, Tuiter, xarxes socials de tots tipus, etc., etc., però, més enllà d’aquesta tecnologia menor, jo reivindico la TECNOLOGIA en majúscules, per ajudar-nos a fer més fàcil el que fem cada dia.

Per tant, faig una crida als emprenedors tecnòlegs, perquè vagin de pressa i no tan a POC A POC - al contrari també del que Charles Chaplin (Charlot) va dir en reiterades ocasions “a poc a poc que tinc pressa” - per aplicar la TECNOLOGIA a la vida real. Queda molt per fer.