Supermercats

Els meus fills troben d’allò més lògic això d’anar al súper, agafar un carro i anar-lo omplint tot passejant pels passadissos. Tots sabem que amb el pas dels anys la canalla deixa de trobar interessant aquest exercici i un acostuma a fer la compra tot solet. També tots sabem que encara que la compra es faci amb una llista a la mà, sempre acaben apareixent al carro articles que un no sap ben bé com hi han anat a parar.

Els que tenim una certa edat  (ep, tampoc tants, eh!) encara recordem quan els barris estaven plens de botigues especialitzades. És evident que aquest teixit de comerç s’està extingint davant dels hípers, súpers,discounts , etc… En les últimes dècades hem vist créixer un model de distribució tan exitós que fins i tot s’arriba a estudiar  a les escoles de negocis.

  

Arribats a aquest punt, podríem analitzar i estudiar les tendències actuals i els comportaments dels clients: marca blanca, proximitat, ampliació de l’oferta,…  Amb tot, però, hi ha un producte que mai trobarem als súpers: les EMPRESES

Ja em perdonareu l’obvietat, però a vegades hem de recordar als nostres clients que les empreses no es venen als súpers. A veure: als súpers, després d’unes dures negociacions (segons m’expliquen els dels sector), el producte acaba apareixent al lineal (més amunt o més avall) amb un preu determinat. Si el vols i te n’agrada el preu, l’agafes. I si no, doncs passes de llarg. I si te’n vas al súper de la competència, al carrer de sota, la cosa funciona igual: un preu fix, si t’agrada bé i si no, també.

Cada empresa, però, és ÚNICA, no és comparable a cap altre. Fins i tot, una empresa no és comparable a ella mateixa en un altre període (per exemple, si seguiu el món de la telefonia i els smartphones, sabreu que la NOKIA de fa un parell d’anys no té res a veure amb la NOKIA d’avui; alguns fins i tot ja donen la companyia per morta).

Al final, aquesta unicitat és el que provoca una llarga negociació on es confronten els interessos de les dues parts. Les urgències, les necessitats, els interessos i ―sobretot― la capacitat de negociació de cada una de les parts, és la que acaba decidint el preu de la companyia.

Anar a comprar espaguetis, iogurts i tonyina és francament fàcil. Si voleu comprar ―o vendre― una companyia, deixeu-vos assessorar.