Després de dinar amb el meu soci, Pere Font, la sobretaula gira al voltant de la dificultat d’aconseguir finançament. Si hem de ser sincers, la conversa no aporta cap novetat. De cop, però, el Pere comenta: “la gent es pensa que el banc és un proveïdor de diners, un proveïdor amb qui negociem unes dècimes en el percentatge d’interès, uns terminis, uns períodes de carència… Però no, el banc ha de ser el nostre millor client. Un client a qui cal vendre el projecte empresarial”
Automàticament, em vénen al cap un seguit de fórmules molt sentides en els últims temps: pensaments disruptius, creativitat,... i fins i tot el llibre “Si funciona, cámbialo” de Franc Ponti i J.M. Ferrer Arpí. Els que heu pogut llegir aquest llibre, ja sabeu el per què de la connexió: es tracta de qüestionar tot el que ens passa per davant, com per exemple que la banca ofereix serveis financers i les empreses en són clients.
Doncs sí, dir que la banca és el nostre client és una provocació i un plantejament disruptiu. El més bo del cas, però, és que és veritat!
A l’empresa, sempre estem dissenyant plans comercials, segmentant el mercat, pressupostant les vendes, imaginant campanyes de marketing i publicitat, planificant visites i rutes, establint polítiques de promoció, definint esquemes retributius per als comercials,... Tot el que sigui per col·locar el nostre producte.
Ara bé, qualsevol estratègia comercial no té sentit si l’empresa no existeix. I per tenir empresa ens cal un bon finançament. Necessitem diners per innovar, per fer recerca i desenvolupament, per generar nou producte, per obrir mercats,...
Animo els directors comercials (que saben vendre) i els directors financers (que saben de les necessitats financeres de l’empresa) a treballar conjuntament i a planificar una estratègia per anar a vendre el projecte empresarial a la banca. Fer un bon treball no és garantia d’èxit, però segur que no fer bé els deures ens abocarà al fracàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada